Badia dels Alfacs

Badia dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita

Badia dels Alfacs

La badia natural més gran d'Europa

Localització

Sant Carles de la Ràpita

La badia dels Alfacs és una important zona de refugi i hivernada d’ocells al terme de Sant Carles de la Ràpita. És la badia natural més gran d'Europa i abraça la costa de manera natural, arrecerada rere la punta de la Banya.

 

La badia forma una extensa platja salvatge, la del Trabucador, i set platges urbanes, dos de les quals, la del Garbí i la de les Delícies, gaudeixen de la distinció de bandera blava que atorga la Unió Europea per la qualitat de les aigües.

 

És un lloc ideal per a practicar tota mena d'esports aquàtics en qualsevol època de l'any i visita indiscutible amb vaixell des del moll de creuers de Sant Carles de la Ràpita.


La importància de la badia del Alfacs rau en la gran quantitat d'ocells aquàtics i marins que acull. L'espai de la punta de la Banya, de fet, ha sigut declarat reserva natural parcial.

L'accés hi està restringit excepte entre el 15 de juliol i el 15 de setembre, que sense sortir de la platja s'hi pot entrar sense vehicle.

 

La badia es va formar al segle XVI i l’àrea interna presenta una plataforma d’1 a 2 metres de fondària on s’aboquen uns 275 milions de m3 d’ aigua de desguàs d’arrossar. A la part nord l’entrada d’aigua marina es fa per la zona connectada amb el mar obert. L'estructura hidrogràfica de l'aigua de la badia és temporalment variable, en funció de les entrades d'aigua dolça (principalment dels drenatges durant el període de cultiu de l'arròs) i de les condicions meteorològiques (vents, etc.).


Pel que fa a la vegetació, hi ha canyissars al voltant dels desguassos dels arrossars, i restes de comunitats halòfiles i halonitròfiles per la resta de l’espai. Aquestes darreres comunitats, tanmateix, es troben força malmeses per l’expansió dels arrossars.

Sota les aigües de la badia dels Alfacs hi ha poblaments importants de macròfits marins com Cymodocea nodosa, Zostera noltii i Ruppia cirrhosa.


Quant a la fauna, tot el tram de costa entre el port de Sant Carles de la Ràpita i l’inici de la barra del Trabucador constitueix un indret d’aturada per a molts larolimícoles com el territ variant (Calidris alpina), el territ de tres dits (C. Alba) i la gamba roja (Tringa totanus).

També és important com a zona de repòs i alimentació per als flamencs (Phoenicopterus ruber). La comunitat de peixos associada als macròfits marins és molt diversa, en destaquen diferents espècies de signàtids, com l'agulleta de riu (Syngnanthus abaster) i de gòbids, com el gobi de fang (Gobius paganellus).

D'altra banda, aquesta zona humida allotja una important població de fartet (Aphanius iberus). Recentment s'ha localitzat una població de peix mòmia (Fundulus heteroclitus), espècie introduïda altament invasora i de la qual es porta seguiment i control.


Pel que fa als aspectes que presenten una influència negativa sobre l’espai, en destaquen dos. D’una banda, abocaments de fangs i aigües de drenatge dels arrossars i, d’altra banda, la intensa activitat pesquera i de recol·lecció de marisc. També es localitzen a l’espai alguns punts amb abocaments de runes i residus inerts i cultius semiintensius de bivalves, bàsicament cloïsses.

L’àmbit marí de la badia o port dels Alfacs no forma part del parc natural ni del Pla d’espais d’interès natural, ni de la Xarxa Natura 2000. Només gaudeixen d’aquestes tres figures de protecció un petit racó de 7,3 hectàrees a l’extrem est de la zona humida, al costat de la zona humida de les antigues salines de Sant Antoni. Així doncs, els herbassars de Cymodocea i Zostera, estrictament protegits en l’espai del PEIN Delta de l’Ebre pel Decret 328/1992, romanen aquí sense aquesta protecció.


Al sector nord de la badia dels alfacs es localitzen herbassars de macròfits marins de destacat interès ambiental que contribueixen a la productivitat biològica i econòmica de la zona.

La zona humida del sector sud es troba menys influenciat per l'important abocament d’aigua dolça provinent dels canals de desguàs dels arrossars que el sector nord, ja que no limita amb cap arrossar. L’entrada d’aigua marina es fa per la seua connexió amb el mar i presenta una marcada estratificació; les zones més fondes són les de major salinitat. La plataforma soma està coberta per Cymodocea nodosa, espècie protegida.


Pel que fa a la fauna, a l’hivern i durant els passos de migració s’hi observen grans estols d’ocells com el bec de serra mitjà (Mergus serrator), el flamenc (Phoenicopterus ruber), el pigre gris (Pluvialis squatarola), la gamba roja (Tringa totanus), el territ menut (Calidris minuta), el territ becllarg (C. Ferruginea), el territ de tres dits (C. Alba), el territ menut (C. Minuta) i el territ variant (C. Alpina).

No obstant això, es poden observar moltes altres espècies, sobretot aquelles que nidifiquen o hivernen a la punta de la Banya, com ara la gavina corsa (Larus audouinii), el gavià fosc (L. Fuscus), el xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), la gavina capblanca (Larus genei), el gavià argentat (L. cachinnans), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac menut (S. Albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), l’ànec blanc (Tadorna tadorna).

També s’agrupen a la punta de la Banya els anàtids com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (A. Crecca), l’ànec cuallarg (A. Acuta), el cullerot (A. Clypeata), l’ànec xiulador (A. Penelope), el xibec (Netta rufina) i el griset (Anas strepera).


Pel que fa als peixos, destaca la presència del fartet (Aphanius iberus), que hi té una població consolidada.


El principal problema que presenta la badia dels Alfacs és la sobreexplotació dels recursos. La part sud de la badia dels Alfacs forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Delta de l'Ebre, ampliat recentment.


A la part sud de la badia dels Alfacs es poden trobar herbassars de macròfits marins de destacat interès ambiental que contribueixen a la productivitat biològica i econòmica de la zona.

GPS: Latitud

40.601441

GPS: Longitud

0.615234

Localització

Javascript is required to view this map.