Badia i punta del Fangar

Badia i punta del Fangar a Deltebre

Fangar al delta de l'Ebre

Fletxa litoral amb dunes mòbils al Delta

Localització

Deltebre

La punta del Fangar és la península que s'endinsa a la mar al nord de la desembocadura de l'Ebre, davant la badia del Fangar. Es tracta d'una extensa fletxa litoral que inclou el sistema de sorrals i dunes mòbils més ben construït del Delta.


Des del punt de vista de la fauna, l'aspecte més destacat és la importància de la zona per a la cria dels ocells marins. Té, a més, una considerable importància com a àrea de refugi i alimentació d'espècies d'ocells aquàtics migratoris.


La península té uns 6 km de llargada i 3 km d'amplada màxima, fins arribar al seu extrem, que rep el nom de punta del Fangar.
 

El moment més aconsellable per visitar-la és a la primavera. És en aquesta època (coincidint amb l'època de nidificació) quan acull un bon nombre de colònies d'aus marines que es poden observar fàcilment des dels observatoris situats a l'esquerra de les pistes d'accés.


Far de buda al delta de l'Ebre

L’espai està gestionat pel Parc Natural del Delta de l’Ebre, que hi ha instal·lat un mirador i diversos rètols informatius a més de tanques temporals de protecció per a les dunes i les colònies d'ocells, imprescindibles per a la seua conservació.


Les dunes i sorrals de l’espai, així com la badia, constitueixen un paisatge escàs i singular en el conjunt del delta. És una de les principals zones de nidificació i hivernada de larolimícoles i s’hi localitzen importants poblaments de macròfits.

 

La zona humida del Fangar i la platja de la Marquesa inclou, com el seu nom indica, la fletxa litoral de la punta del Fangar, la platja de la Marquesa i la badia del Fangar.

La punta del Fangar és una gran extensió de formació força moderna (segles XVII al XIX). En aquesta zona, juntament amb la platja de la Marquesa, es localitza el sistema de dunes més extens i complex de tot el delta. L’espai ocupa més de 1.000 hectàrees.

En aquests ambients es pot apreciar una gradació característica en funció de la intensitat del vent dominant, des de dunes mòbils cobertes pel borró (Ammophila arenaria arundinacea) i pel jull de platja (Elymus farctus); fins a comunitats situades més a recer dels vents, amb espècies com la crucianel·la (Crucianella maritima) i la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta).

 

Dunes platja de la Marquesa, delta de l'Ebre
 

Fora de la zona de dunes, la vegetació consisteix en comunitats helofítiques (a la sortida dels desguassos) i comunitats halòfiles. Pel que fa a aquestes últimes destaquen els prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) amb espartinars i els salicornars herbacis i subarbustius, amb espècies com la barrella punxosa (Salsola kali), la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), el donzell marí (Artemisia gallica), Suaeda vera, Salsola soda, etc.

Hi és destacable la presència d’algunes plumbaginàcies singulars, en especial el limoniastre (Limoniastrum monopetalum), una espècie molt rara a la resta d’Europa i estrictament protegida en aquest espai. Altres hàbitats d’interès comunitari presents serien els plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians.


Pel que fa a la fauna, les dunes fixes donen refugi a petits mamífers, rèptils i alguns amfibis, com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), i a la badia, d'importants poblacions de fartet (Aphanius iberus). Tanmateix, els ocells són el grup faunístic més notori de la punta del Fangar. L’extens talús som fa que sigui un indret important per als larolimícoles.

Les espècies que hi crien són, entre altres, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el curroc (Sterna nilotica), la gavina capblanca (Larus genei), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac becllarg (S. sandvicensis) i el xatrac menut (S. albifrons).

A l’hivern i durant els passos de migració s’hi observen altres grans estols d’ocells com l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el flamenc (Phoenicopterus ruber), el pigre gris (Pluvialis squatarola), la gamba roja (Tringa totanus), el territ menut (Calidris minuta), el territ becllarg (C. Ferruginea), el territ de tres dits (C. alba) i el territ variant (C. alpina).


Pel que fa a la badia del Fangar, en aquest inventari s’incorpora la seua totalitat tancant l’espai des de la llacuna de les Olles fins a la punta del Fangar. L’origen de la badia es remunta al segle XVIII, quan el lòbul septentrional va deixar de ser funcional i es va iniciar la remodelació dels materials sedimentaris per l’acció de l’onatge i els corrents marins.

A la badia hi ha un important abocament d’aigua dolça provinent dels canals de desguàs dels arrossars (uns 230 milions de m3, només entre els mesos d’abril a gener). Lògicament, l’aigua de la badia està molt condicionada per aquestes aportacions, portadores de quantitats considerables de nutrients inorgànics i matèria orgànica. L’entrada d’aigua marina es fa per la seua connexió amb el mar i presenta una marcada estratificació, sent les zones més fondes les de major salinitat. La plataforma soma està coberta per Cymodocea nodosa, Zostera noltii, ambdós espècies també protegides, i Ruppia cirrhosa en un 90%, (hàbitats d’interès comunitari).

Platja de la Marquesa al delta de l'Ebre


La platja de la Marquesa, també inclosa en aquesta zona humida, pertany a la reserva natural de fauna salvatge de la punta del Fangar. Es tracta d’una zona de platja que limita pràcticament amb la platja de Riumar. En aquesta zona es localitza el riet de la Zaida o riu Fondo, una antiga desembocadura de l’Ebre que, malgrat el seu avançat estat de colmatació, és una zona emprada per ocells nidificants com el cames llargues (Himantopus himantopus) i fumarells carablancs (Chlidonias hybrida).

Els principals problemes que presenta la badia del Fangar són la poca qualitat de les aigües que s’hi vessen, la sobrefreqüentació humana (sobretot els mesos d’estiu) la sobreexplotació dels recursos marins, l’abocament de runes i deixalles i el rebliment d'una part de la vora de la badia per efectes de les estacions de bombament agrícoles. També té lloc una forta erosió de les dunes, amb una pèrdua notable de la zona maritimoterrestre, per efecte de l'erosió litoral, molt forta en aquest sector. El règim cinegètic és de zona de caça controlada de la fotja.

 

Actualment existeixen diversos projectes de l'Administració de l'Estat (Acuamed, Direcció General de Costes) que tenen com a objectiu millorar les condicions ecològiques de les dunes, aiguamolls i badia. L’espai disposa de diferents figures de protecció actualment.

De major a menor a major ocupació es trobaria, en primer lloc, la Reserva Natural de Fauna Salvatge, que inclouria la punta del Fangar, la platja de la Marquesa i una estreta franja marina inclosa des de l’any 1992. En segon lloc es troben el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’espai del PEIN, que comprendrien la punta del Fangar, la platja de la Marquesa i la part més interna de la badia. En últim lloc, la Xarxa Natura 2000, ampliada a l'octubre del 2006, inclouria tots els espais esmentats anteriorment amb la diferència que en aquest cas la totalitat de la badia estaria sota aquesta figura de protecció.

GPS: Latitud

40.789120

GPS: Longitud

0.737114

Localització

Javascript is required to view this map.