Bassa del Garxal

Bassa del Garxal a Deltebre

Bassa del Garxal

La llacuna de creació més recent

Localització

Deltebre

L’espai conegut com el Garxal es troba a l’esquerra de la desembocadura actual de l’Ebre. Té una superfície és d’unes 280 hectàrees. Es tracta d’una llacuna molt poc profunda i en plena formació, amb un gran dinamisme. El seu origen és ben recent. Data de mitjan segle XX, quan es va obrir l’actual gola durant un temporal substituint la fins aleshores gola Nord.
 

Aquest espai reuneix les característiques de badia marina i barra litoral. Presenta gran diversitat d’hàbitats i esdevé un dels principals punts de concentració d’anàtids, gavines, limícoles i xatracs del Delta.

 

Bassa del Garxal


El Garxal està format per petites illes en forma de mitja lluna que van canviant de forma segons la deposició de sediments que el riu aporta. La bassa o llacuna està envoltada per un ecosistema dunar molt ben conservat i fixat per la vegetació, principalment de tamarius (Tamarix canariensis).
L’entrada d’aigua dolça es fa exclusivament pel riu, ja que no hi vessa cap canal de desguàs dels arrossars. L’intercanvi amb l’aigua de mar es produeix durant els temporals.

La vegetació riberenca està formada per canyissars, bogars i per jonqueres de jonc marí (Juncus maritimus). Pel que fa a les espècies psamòfiles destaquen el jull de platja (Elymus farctus farctus), el panical marí (Eryngium maritimum), el melgó marí (Medicago marina), etc. Són especialment interessants, però, els herbassars submergits (hàbitat d’interès comunitari), d’entre els quals es troben espècies com Potamogeton pectinatus, Myriophyllum spicatum, Ceratophyllum demersum i Potamogeton crispus.

S’hi localitzen diferents hàbitats d’interès comunitari. La llacuna per si mateixa ja és considerada hàbitat d’ interès comunitari prioritari. D’altra banda, a la zona dunar es troben dunes movents embrionàries, dunes movents del cordó litoral amb borró (Ammophila arenaria), dunes litorals fixades amb comunitats del Crucianellion maritimae i plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians. Finalment, la part sud de l’espai alberga prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi), matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) i comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant, considerades hàbitat d’interès comunitari prioritari.

Pel que fa a la fauna, l’espai destaca per les concentracions d’ocells a la primavera, especialment anàtids com els xibecs (Netta rufina), i xatracs com el xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i el xatrac comú (Hirundo sterna), així com de limícoles i làrids. Com a zona de nidificació és important per a l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el xatrac menut (Sterna albifrons), el camesllargues (Himantopus himantopus) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Durant els passos migradors els limícoles més abundants són la gamba verda (Tringa nebularia), el pigre gris (Pluvialis squatarola) i el territ variant (Calidris alpina). Cal destacar també la presència en aquest espai del fartet (Aphanius iberus).

Aquesta zona es ressent de la proximitat a la urbanització Riumar i del càmping. Durant l’època de nidificació no sempre són respectades les limitacions d’accés, que fan perdre sovint algunes postes.
Dins la llacuna hi ha una àrea de caça controlada, de gestió pública i un refugi de fauna salvatge.

Aquest espai, com altres punts del Delta, és gestionat al marc del Parc Natural del Delta del Ebre i presenta diversos equipaments que en faciliten la visita. Hom pot trobar-hi un aguait, un mirador i diversos itineraris amb rètols informatius per conèixer millor la zona.

La totalitat de la zona humida s’inclou dins l’espai del PEIN Delta de l’Ebre i de la Xarxa Natura 2000.

GPS: Latitud

GPS: Longitud