L'Encanyissada

Llacuna de l'Encanyissada a Amposta

L'Encanyissada

La llacuna més gran del delta de l'Ebre

Localització

Amposta
Poblenou del Delta

Situada a l'hemidelta sud, és la llacuna més gran del delta de l'Ebre. Es troba dividida en dos parts: la cubeta gran i la cubeta petita (més coneguda com el Clot).

Per la zona nord de la cubeta gran s'hi troba una jonquera i uns aiguamolls, escenari de pastura de braus. Els seus canyissars allotgen les majors colònies de cria d'ardèids del Delta, on destaquen el martinet blanc, l'esplugabous, el martinet de nit, el martinet menut, el martinet ros i l'agró roig.
A més de ser un mirador faunístic molt important, va ser declarada reserva nacional de caça.



La llacuna de l’Encanyissada, gestionada des del Parc Natural del Delta de l’Ebre, compta amb una important estructura d’equipaments entre els quals destaquen miradors, aguaits, itineraris, rètols informatius i, tot i que se situa fora de la zona humida, un centre d’informació per als visitants, la Casa de Fusta, situat a Poblenou del Delta (Amposta).



Tot i que l’Encanyissada és, possiblement, un dels espais més visitats del delta de l’Ebre, les vistes tenen lloc d’una forma ordenada i a punts molt localitzats de l’espai, ja condicionats a tal efecte. L’espai s’inclou dins dels espais del PEIN i de la Xarxa Natura 2000. La zona humida també forma part del Parc Natural de Delta de l’Ebre, tot i que no en la seua totalitat ja que hi ha diverses parcel·les que no disposen d’aquesta figura de protecció.

 

Mirador de l'Encanyissada



Més informació
Oficina de Turisme d'Amposta

Avinguda de Sant Jaume, 1

Tel. 977 703 453

43870 Amposta / Sant Carles de la Ràpita

a/e: turisme@amposta.cat

Pàgina web: www.turismeamposta.cat

 

 

Descripció
L’espai de l’Encanyissada està format per les llacunes de l’Encanyissada, del Clot i de la Nòria. A més, aquesta zona humida inclou l’anomenada Zona-XII i la finca propietat de SEO/ BirdLife International. En total sumen aproximadament 932 hectàrees d’extensió.

L’Encanyissada és la llacuna de majors dimensions del delta –assoleix unes 900 hectàrees, i ateny una profunditat de 114 cm. Està comunicada de forma natural amb el mar –amb la badia dels Alfacs, a través de la gola Vella, però també de forma artificial pels desguassos que van des de la llacuna fins a la badia.


Pel que fa a les entrades d’aigua dolça, antigament només hi entrava aigua de desguàs dels arrossars, amb la qual cosa l’Encanyissada mostrava uns nivells d’eutrofització alarmants. Actualment, la quantitat d’aigua que prové dels arrossars ha disminuït notablement i bona part arriba directament de la xarxa de reg. Per tal d’ajudar a combatre l’eutrofització i airejar i oxidar el sediment, l’Encanyissada va ser assecada en una experiència pilot que va donar bons resultats. Tanmateix, l’espai presenta encara nivells d’eutròfia força elevats.



L’Encanyissada és objecte d’una important activitat pesquera a càrrec de la confraria de Sant Pere, que utilitza l’art fix més antic de Catalunya, conegut com la pantena.
 

Posta de sol a l'Encanyissada


Flora i fauna

La vegetació de la llacuna de l’Encanyissada, considerada com a hàbitat d’interès comunitari prioritari, està formada per un extens canyissar, amb claps de jonqueres i espartinars (hàbitats d’interès comunitari) i salicornars (hàbitat d’interès comunitari). A banda del canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia), el lliri groc (Iris pseudacorus) o el plantatge d’aigua (Alisma-plantago aquatica), s’hi troben espècies com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), el jonc marí (Juncus maritimus), la jonca marina (Scirpus maritimus), i altres.
Sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton pectinatus, Ceratophyllum demersum, Ruppia cirrhosa i Najas marina.



La llacuna esdevé un indret important per a la nidificació, hivernada i pas de moltes espècies d’anàtids, làrids, ardèids i passeriformes. S’hi ha citat fins a 150 espècies d’ocells, de les quals val la pena destacar l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el bitó (Botaurus stellaris), el martinet ros (Ardeola ralloides), la polla blava (Porphyrio porphyrio), el xibec (Netta rufina), l’arpella (Circus aeruginosus), el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) i el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis).



Quant als rèptils, hi ha una petita població de tortuga d’estany (Emys orbicularis), i quant als peixos, una nodrida població de fartet (Apanius iberus).



Pel que fa a la llacuna del Clot, amb una profunditat màxima de 60 cm, també està comunicada amb el mar i rep aportacions d’aigua dolça dels canals de reg. Una resclosa separa aquesta llacuna de l’Encanyissada.


La llacuna de la Nòria és la menor de les tres i està separada de les altres dos per una carretera i uns arrossars. Malgrat la seua reduïda mida, hi nidifiquen la majoria de les espècies d’ardèids del delta. La zona-XII és un extens aiguamoll pasturat, localitzat al nord-oest de l'Encanyissada. La major part de la seua superfície està ocupada per boga (Typha angustifolia) i jonqueres de jonc marí (Juncus maritimus). El seu règim d’inundació depèn completament del cicle hidrològic de l’arròs.



La finca de la SEO/BirdLife International, la reserva natural del Clot, que limita amb la llacuna del Clot, rep aportacions d’aigua de reg i té comunicació directa amb el mar. Es tracta d’una reserva ornitològica, lliure de les activitats de caça i pesca, que fou gestionada des d’un principi per tal de restaurar la zona humida, tot potenciant la colonització de vegetació autòctona i ordenant el seu ús públic. Consta d’una llacuna salobre amb dos illes i una extensa zona de vegetació palustre, on nidifiquen molts ocells (ardèids, anàtids, etc.) i hi descansen moltes altres, especialment en època de migració.

GPS: Latitud

40.658621

GPS: Longitud

0.655403

Localització

Javascript is required to view this map.