Llacuna de la Tancada

Llacuna de la Tancada a Amposta

Llacuna de la Tancada a Amposta

La segona llacuna més gran del Delta

Localització

Amposta

La llacuna de la Tancada és la segona llacuna més gran del delta de l'Ebre, després de l'Encanyissada. Antigament totes dos estaven unides, però al pas dels anys i amb l'assecació dels terrenys per al conreu de l'arròs les han fet separar.
 

Es caracteritza per estar envoltada de vegetació helofítica o d'aigües dolces (canyissos, boba, sisca) i per vegetació adaptada a terrenys salins, com la sosa i la barrella.
 

D'entre la fauna hi destaquen els ocells de canyissars, els ànecs, els ardèids (l'agró roig, el bernat pescaire, etc). Així com també els ànecs, fumarells, camesllargues, fotges, corbs marins, i normalment hi podem observar una colònia de flamencs. Als extensos salobrars hi crien a la primavera limícoles, gavines, currocs i xatracs.
 

En aquesta àrea hi ha instal·lat un mirador faunístic sobre la llacuna i un itinerari carril de bicicletes que voreja una part de la llacuna. També hi podeu trobar dos exemplars de barraques, de les més antigues, recentment restaurades.


Més informació
Oficina de Turisme d'Amposta

Avinguda de Sant Jaume, 1

Tel. 977 703 453

43870 Amposta / Sant Carles de la Ràpita

a/e: turisme@amposta.cat

Pàgina web: www.turismeamposta.cat
 

Llacuna de la Tancada a Amposta


Descripció
Amb unes 250 hectàrees d’extensió, la Tancada constitueix un ambient natural molt ric, tant per la presència d’ocells com de peixos.

La Tancada presenta dos cubetes de mides similars i d’escassa fondària (de menys de 70 cm). L’entrada d’aigua dolça es produeix per ambdós cubetes, tot i que és més important per la cubeta més occidental. La comunicació amb la mar, en canvi, és directa en ambdós cubetes a través de diverses séquies. La conductivitat és molt variable i depèn, en bona mesura, del cicle hidrològic associat al conreu de l’arròs.

La vegetació que envolta la llacuna més occidental és un canyissar, mentre que l’oriental està ocupada per la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), jonc marí (Juncus maritimus), salat portulacoides (Atriplex portulacoides), limònium (Limonium oleifolium), etc. En ambdós cubetes es forma tan sols un estret cinyell de vegetació, ja que els arrossars han anat ocupant al llarg dels anys les zones de vegetació natural. Sota les aigües s’hi fan herbassars de Ruppia cirrhosa, a la cubeta est, i Potamogeton pectinatus, a l'oest, tot i que amb certs problemes d'eutròfia.

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, es troba el de la mateixa llacuna i el de les diferents comunitats que l'envolten. Entre els hàbitats més destacats es troben els plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians, jonqueres halòfiles amb espartinar, on les espècies predominants són el jonc marí (Juncus maritimus) i l’espartina (Spartina patens), matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) i matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Quant a la fauna, és un espai important per a la hivernada de la fotja (Fulica atra), del cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), del bec d’alena (Recurvirostra avosetta) i diversos anàtids. Els flamencs (Phoenicopterus ruber) i els bernats (Ardea cinerea) s’hi desplacen sovint cercant-hi aliment. A la zona hi nidifiquen espècies com el mateix bec d’alena, el curroc (Sterna nilotica), la gamba roja (Tringa totanus) l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el camesllargues (Himantopus himantopus) i el xatrac comú (Sterna hirundo).

Així mateix, s’hi desplacen tot buscant menjar un munt de larolimícoles que nidifiquen a les salines de Sant Antoni, situades a tocar de l’espai i tractades en una altra zona humida. Les espècies que s’hi observen amb més regularitat són el xatrac menut (Sterna albifrons), la gavina capblanca (Larus genei), entre altres. Dintre de la comunitat íctia, destacar a la llacuna la població de fartet (Aphanius iberus).

L’únic aprofitament que s’hi fa és la pesca, a càrrec de la confraria de Sant Pere. Les espècies objecte de pesca són l’anguila (Anguilla anguilla), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i diversos mugílids.

L’espai forma part del Parc Natural de Delta de l’Ebre i s’inclou dins dels espais del PEIN Delta de l’Ebre i de la Xarxa Natura 2000. A més, va ser declarat reserva natural de fauna salvatge.

GPS: Latitud

40.654193

GPS: Longitud

0.740204

Localització

Javascript is required to view this map.