Punta de la Banya

Punta de la Banya a Sant Carles de la Ràpita

Punta de la Banya

Un autèntic santuari per als ocells

Localització

Sant Carles de la Ràpita

La punta de la Banya és una petita península formada a l'extrem meridional del delta de l'Ebre. S'estén davant de la costa de Sant Carles de la Ràpita i està unida al delta de l'Ebre a través de l'istme del Trabucador. Tot aquest conjunt delimita l'espai marítim que es coneix com a badia dels Alfacs i, a la vegada, constitueix el port natural més gran d'Europa.

És una de les zones més importants de tota la Mediterrània per a la nidificació de gavines, xatracs, flamencs i limícoles, que hi arriben per desenes de milers. Es tracta, sens dubte, d’un autèntic santuari per als ocells.



Com a factors que influencien l’espai en destaquen les salines de la Trinitat, explotació activa actualment que presenta, a les seues cubetes de concentració de sal, aus marines, limícoles i flamencs al llarg de l’any. L’espai resta amb accés restringit tot l’any. Aquesta zona forma part de l’espai del PEIN Delta de l’Ebre, del Parc Natural i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 Delta de l'Ebre. Així mateix, tota la punta de la Banya és reserva natural parcial des de l’any 1986.

 

Punta de la Banya


Descripció

La punta de la Banya és l’àrea natural més extensa que queda al delta de l’Ebre. Es tracta d’una península situada a l’hemidelta sud que ocupa aproximadament 2.700 hectàrees, una part de les quals estan sota concessió per a l’explotació de sal (les anomenades salines de la Trinitat). El relleu que presenta és molt pla i acostuma a inundar-se amb les pujades del nivell del mar i els temporals. Els calentadors i cristal·litzadors de les salines han sigut protegits amb un sistema de dics per evitar aquestes inundacions. Les zones més elevades, anomenades localment tores, estan formades per dunes que presenten comunitats psamòfiles. Es tracta de diversos hàbitats d’interès comunitari. Les parts més baixes les ocupen extenses comunitats halòfiles, en destaquen els salicornars herbacis i arbustius, jonqueres halòfiles amb espartinars i plantatge crassifoli i comunitats de limòniums. També s’hi troben diferents matollars halòfils mediterranis, així com comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant.


És especialment interessant la presència de la sosa de flor (Zygophyllum album), una petita mata de fulles suculentes extremadament rara a Europa. Gran part de la punta de la Banya es troba recoberta de plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians en forma de crostes. Es tracta de comunitats de microorganismes procariotes que viuen a la Terra des de fa 3.500 milions d’anys i que es poden considerar els pioners en l’estructuració de comunitats biòtiques. Aquesta zona també inclou unes 95 hectàrees de la badia, amb interessants alguers d'algueró (Cymodocea nodosa).



Pel que fa a la fauna, la punta de la Banya té importància mundial per la nidificació de la gavina corsa (Larus audouinii), ja que hi cria el 60% de la població mundial. També hi cria el gavià fosc (L. fuscus), que amb un centenar de parelles té aquí l’única colònia de cria del Mediterrani i el xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), que no cria enlloc més de la península Ibèrica.

Altres espècies d’interès que hi crien són el flamenc (Phoenicopterus ruber), la gavina capblanca (Larus genei), el gavià argentat (L. cachinnans), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac menut (S. Albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), la gamba roja (Tringa totanus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), la garsa de mar (Haematopus ostralegus) i l’ànec blanc (Tadorna tadorna).


A banda dels ocells nidificants, és una zona de pas i hivernada de limícoles, com ara el territ becllarg (Calidris ferruginea), el territ variant (C. alpina), el territ menut (C. minuta), el territ tres-dits (C. alba), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el corriol gros (Ch. hiaticula) i el pigre gris (Pluvialis squatarola). També s’hi agrupen els anàtids com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (A. crecca), l’ànec cuallarg (A. acuta), el cullerot (A. clypeata), l’ànec xiulador (A. penelope), el xibec (Netta rufina) i el griset (Anas strepera).



Pel que fa als peixos, destaca una important població de fartet (Aphanius iberus), tant a la badia com als escalfadors de les salines.



Finalment, hi ha algunes espècies de rèptils dignes de remarcar. La tortuga de terra (Testudo hermanni hermanni) hi ha estat introduïda entre els anys 1987 i 1988 i, posteriorment, entre els anys 1990 i 1993, a partir d’exemplars que el parc natural havia començat a recuperar i a reproduir en captivitat. Des de l’any 1991 se’n fa un seguiment per valorar el seu grau d’adaptació al medi que, de moment, és altament satisfactori i ja es reprodueixen en llibertat. Altres espècies són el sargantaner gros (Psammodromus algirus) i el sargantaner petit (P. Hispanicus), que hi manté l’única població del delta.

GPS: Latitud

GPS: Longitud