Horta de Sant Joan

Una mica d'història

Causa estranyesa al visitant veure el nom del poble escrit de diferents formes. Tot i que hi ha diverses teories, no es coneix amb exactitud l’origen del nom. La denominació més antiga que es coneix, usada gairebé sempre des d’èpoques medievals fins pràcticament ben entrat el segle XVIII, és Orta. Principalment en els darrers dos segles comença a generalitzar-se la forma Horta en documents escrits. Picasso, a principis del s. XX, va anomenar el poble Horta d’Ebre, per diferenciar-lo del que aleshores era poble de Barcelona, actualment barri. Finalment l’any 1919, el consistori municipal hi va afegir el nom del patró, Sant Joan, i des de llavors el nom oficial del poble és Horta de Sant Joan.

Les restes que s’han anat trobant ens parlen de l’establiment d’un poblat iber a la part més alta del poble, a les anomenades roques de Benet –conjunt muntanyós que conforma un veritable castell natural i punt de referència de tot el territori.
 

Roques de Benet

Sota el domini templer, el 1296 es van redactar els Costums, que contenien la legislació local d’Orta i el seu terme, que en aquells moments comprenia els actuals municipis de Bot, Caseres, Arnes i Prat de Comte. Els Costums d’Orta són molt importants com a aportació al coneixement del dret consuetudinari escrit de Catalunya durant l’època medieval.

Horta era un dels pobles de l’Ebre que, l’any 1280, cotitzava més en concepte de dècimes, impost de les croades. Jaume I (1208-1276) va estar al castell d'Orta i en va donar constància en el seu Llibre dels feits. El 1317 la comanda d'Horta va quedar sota la jurisdicció del Castellà.

Un altre fet històric a destacar va ser l’estada a Horta de les forces de Cabrera, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), on l’any 1835 tingué lloc al poble un violent combat.

Arribats al segle XX, la Guerra Civil va tindre com a fet més destacat la proximitat de la Batalla de l’Ebre, però el nom d'Horta ha sigut conegut al món sencer per les teles que van inspirar Picasso i que van ser iniciadores del cubisme. De ben segur que el conglomerat de volums, arestes i angles del paisatge d’Horta i del seu nucli antic –que conserva el caràcter medieval: carrers estrets i tortuosos amb cases amuntegades i apinyades les unes amb les altres, la major part construïdes amb pedra– va ser l’inspirador de les obres del famós artista malagueny.