Sant Carles de la Ràpita

Una mica d'història

Tot i que els seus antecedents daten del paleolític –el vestigi més antic era una pintura rupestre a la cova del Tendo (a la serra del Montsià), actualment desapareguda–, aquesta vila remunta els seus orígens en temps anteriors a la reconquesta cristiana. Durant l’edat mitjana s’hi va construir una ràbita, centre musulmà religiós i militar al territori conegut com el Cascall.

Va ser Ramon Berenguer III qui va cedir el castell de la Ràpita al monestir de Sant Cugat, amb la condició que fos repoblat pels monjos del cenobi, els quals al segle XIII, el van vendre, junt amb el terme, als hospitalers. Més tard el senyoriu del lloc va quedar en mans de la corona.

A mitjan s. XVIII, el rei Carles III ordena la construcció d’un port a la zona del delta de l’Ebre, d’un canal de navegació que unís Amposta amb la Ràpita i crea un important nucli urbà en aquesta vila pesquera. És per això que, en honor seu, el lloc rep el nom de Sant Carles de la Ràpita. El projectes urbanístics d’aquest monarca inclouen la fortificació del lloc i l’inici de les obres de construcció de diversos edificis neoclàssics, com ara la plaça Carles III, l’església nova, i l’edifici de la Glorieta.