Deltebre

Passejant per Deltebre

El terme municipal es troba emplaçat enmig del parc natural del delta de l’Ebre, inaugurat l’any 1983, i espai protegit on es preserva una gran riquesa natural. Amb una superfície de 320 km², el Delta constitueix el segon hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental i de l’Estat espanyol. El Parc destaca per l’important paper biològic que desenvolupa, ja que constitueix un gran valor per a les aus, per ser àrea de cria (amb 95 espècies nidificants) i zona d’hivernada durant els períodes migratoris (s’hi citen 325 espècies de les 600 existents a Europa).

Si pretenem observar aquesta gran riquesa ornitològica, ens podem atansar fins a la llacuna del Canal Vell. Es tracta d’una bassa amb gran nidificació d’aus aquàtiques, com els ànecs salvatges i que pot servir de mirador des d’on fer magnífiques fotografies. També la llacuna de la Tancada, amb els seus salobrars, és un bon lloc per observar flamencs.

Altres miradors són la punta del Fangar, situat en un extrem del Delta, amb excel·lents vistes de la zona, assentament de nius i zona de miratges on destaca el seu far; la punta de la Banya, amb accés restringit i on es poden observar aus marines i flamencs; el mirador de la platja de Riumar o el situat a l’entrada de Jesús i Maria en el Passeig Fluvial i Molí dels Mirons.

Un 75% de la superfície del Delta està dedicada als conreus, fet que converteix la zona en un paratge espectacular i únic pels contrastos paisatgístics. Al seu interior les zones de cultiu hortícola i sobretot els arrossars, amb un cromatisme canviant en funció de l’estació de l’any (terrosos a l’hivern, inundats a la primavera, verds i daurats a l’estiu) contrasten amb les llacunes, com l’Encanyissada, les Olles o el Garxal, envoltades de joncars i canyissars d’algunes parts del litoral.
 

Arrossars del Delta

Alguns dels seus nombrosos atractius són: la desembocadura del riu Ebre, on podem observar la confrontació de l’últim tram de riu, d’aigua dolça, amb la mar Mediterrània; el Garxal, seguit d’illots i llacunes de gran atractiu; l’illa de Sant Antoni, insòlit paisatge format per dunes i hàbitat d’aus, així com l’illa de Buda, on no es permet entrar-hi sense l'autorització del PN.

Per introduir el visitant en els valors humans i naturals del delta de l'Ebre el 1989 va ser inaugurat l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El delta de l’Ebre compta també amb platges que es caracteritzen pel seu aïllament i bellesa: la punta del Fangar, la platja de la Marquesa, la platja de Riumar i la platja de la Bassa de l’Arena, platja verge amb formació de dunes mòbils.

Els sòls salins amb la seua peculiar vegetació i les platges d’arena desertes en la perifèria acaben de conformar el paisatge del delta, un espai de gran bellesa i un paradís per als amants de la natura.