Tivissa

Passejant per Tivissa

Dins del nucli destaca l’estructura emmurallada i els seus carrers estrets i sinuosos –un exemple dels quals és el carrer del Malpàs–, que conformen el nucli antic i ens traslladen a èpoques anteriors.
 




De les muralles se’n té referència documentada de l’any 1350, com a sistema defensiu. Estan formades en gran part per la façana de les cases de l’exterior de la vila, amb parets gruixudes i quatre obertures: el portal d’Avall, el portal de l’Era, el portal de la Raval i una petita poterna anomenada Portell.




Durant la guerra carlista s’hi construí una segona muralla, aprofitant les noves construccions fetes a extramurs, amb la finalitat de preservar la Font Nova, construïda el 1838 per pal·liar la manca d’aigua.

El conjunt monumental eclesiàstic de Sant Jaume és un gran edifici, que conté diferents estils arquitectònics com el gòtic, el renaixentista i el barroc, ja que està format en tres parts:

• l’església antiga, combinació d’estils gòtic i renaixentista, inclou els segles XIII-XVIII.
 



• la capella del Roser, de mitjan segle XVIII, d’estil renaixentista i que respecta absolutament la construcció de l’anterior.
 



• l’església nova, del segle XIX i d’inspiració gòtica, construïda al voltant de la vella, per manca d’espai, i la cobreix, ja que a sobre de les voltes del vell temple, se’n construiren de noves, més altes.
D’aquesta forma una església queda dins de l’altra, tot formant un singular i magnífic conjunt eclesiàstic.

Un altre indret per visitar és la plaça de la Baranova, que esdevé un excel·lent mirador de les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat i de tot el seu paisatge i orografia.

Hi ha un considerable nombre de cases pairals amb portalades de pedra i arcs de mig punt, escuts i barbacanes. Alguns exemples en són Ca l’Eloi, Cal Rei o Ca Ventura.

 



També cal esmentar l’edifici senyorial anomenat Ca l’Hostal, que data del 1587 i que és una bona mostra de l’estil renaixentista català.

El poble conserva encara els anomenats rentadors de la séquia del Camí, construïts entre 1890 i 1900, fets amb paret de pedra no treballada i amb teulada de teules àrabs.

A uns quants quilòmetres del nucli de Tivissa, al cim d’una muntanya, s’hi troba l’ermita de Sant Blai, del 1858, d’estil gòtic.

Durant l’època medieval es van construir al territori de Tivissa torres, fortaleses i castells de diversa importància, entre els quals hi ha el castell termenat de Tivissa, conquerit als sarraïns i lliurat als templers l’any 1153 per, més tard va passar a mans de diverses famílies nobiliàries.
El castell, que tenia jurisdicció territorial sobre tot el terme, ocupava gran part de l’actual barri del Castell. Durant el segle XVIII s’hi edificà l’Ajuntament i l’Hospital de Santa Maria (enderrocat el 1883) en dos parts de la fortalesa, que durant la Guerra de la Independència va ser cremat. La reconstrucció duta a terme entre 1890 i 1900, i una modernització feta el 1987 han conservat de l’antiga construcció, les parets exteriors, la torre, els arcs i els contraforts.

Una altra fortalesa destacable és el Castellet de Banyoles, emplaçat en una terrassa elevada que esdevé un punt estratègic que domina el riu Ebre i que té una gran panoràmica. S’hi bastí un dels poblats ibèrics més importants de la cultura ibèrica a Catalunya.

Tivissa té un centre d’interpretació, situat a la Casa de la Cultura, que funciona com a centre de documentació i difusió per al visitant de tots els jaciments arqueològics del municipi. El seu recorregut facilita la comprensió i el coneixement de l’època prehistòrica –pintures rupestres de les Coves de Font Vilella– i ibèrica –la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles.

Pel que fa al nucli de la Serra d’Almos (Serra dels Moros), situat a 6 km de Tivissa, destaca l’església parroquial de Sant Domènec, antiga ermita al voltant de la qual es va formar aquest nucli de població.

També hi destaca l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a la zona de les Moles a 1,5 km del poble i que data del segle VI aC. Allí s’hi ha localitzat restes òssies, ceràmica ibèrica, restes d’un poblat i un túmul funerari.

El nucli de Darmós, a 10 km de Tivissa, compta amb l’església de Sant Miquel que data del 1776. També es pot visitar l’indret conegut com les Olles de l’Asma, a 2 km del poble, format per un conjunt de roques que, per causes naturals, formen petites basses encaixonades entre les parets de la roca.
 



Un altre atractiu natural és la Mata, un arbre declarat monumental, que forma part de l’escut de la població.

El nucli de Llaberia, el més petit i més alt de Tivissa, que mostra el seu encant en el seu aspecte medieval i en el seu emplaçament, tot envoltat de natura i de vistes panoràmiques divisables, per exemple, des del mirador de Miranda.

Un dels edificis a destacar és l’església romànica de Sant Joan Baptista, dels segles XII i XIII, construïda entre les parets d’una antiga fortalesa medieval, junt amb la qual és un dels monuments romànics més importants, dins el seu àmbit.



Un altre espai interessant és el Museu del Bast, que recrea els ambients dels avantpassats i del pairalisme català, a través d’una col·lecció d’eines extingides emprades pels traginers, que realitzaven aquest transport pels camins de muntanya.

El terme municipal de Tivissa compta amb diferents circuits de bicicleta tot terreny, vies d’escalada i rutes de senderisme per poder gaudir de tot el seu magnífic espai.