Tortosa

Passejant per Tortosa

Un recorregut per Tortosa ens ha de dur, sens dubte, al seu nucli antic, on destaquen principalment dos construccions pel seu relleu històric i arquitectònic. Una és el castell de la Suda, situat a l’antiga acròpolis romana, a la part més elevada des d’on s’obté una magnífica panoràmica de la ciutat i el riu Ebre des de l'anomenada punta del Diamant o torre de Túbal. Aquesta fortificació d’origen àrab fou construïda al segle X i patí diverses modificacions, principalment als s. XV i XVII. Actualment és Parador Nacional de Turisme.
 




L’altra construcció és la catedral de Santa Maria, del s. XIV. Un accés monumental a la seu és la Porta de l’Olivera, d’estil barroc, que condueix al claustre del s. XIII d’estil cistercenc. Conté joies artístiques com ara retaules, un fons documental extraordinari i peces d’orfebreria que formen part del tresor de la seu, mostrades en una exposició permanent. 

 

Proper a la Catedral i situat al carrer de Creuera es troba un altre important edifici gòtic, el Palau Episcopal, datat els s. XIII i XIV. Compta amb un pati interior amb una escala volada que porta al primer pis, amb dos galeries d’arcs apuntats i la capella del Palau amb façana interior del s. XIV. 

 

Una altre edifici religiós de construcció gòtica és el convent de Santa Clara, del s. XIII. Destruït durant la Guerra Civil (1936-1939) i reconstruït als anys 50, conserva dos ales del claustre gòtic. 

 

També a la part antiga hi ha el Call jueu, al barri de Remolins, que forma un entramat de carrers estrets i laberíntics. L’antiguitat d’aquest call es fa palesa en una làpida funerària trilingüe, escrita en hebreu, llatí i grec, datada al s. VI. Podeu fer la ruta Tortosa, ciutat mediterrània de les tres cultures: Turtuxa.



La Tortosa renaixentista



El Renaixement fou una època esplendorosa a Tortosa, ho demostren el conjunt dels Reials Col·legis, al carrer de Sant Domènec, amb el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties (seu de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre), el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec i la seua església.
 



A prop d’aquests d’edificis, a la plaça dels Estudis, hi ha l’antic Hospital de la Santa Creu, datat l’any 1764. Actualment acull els jutjats. En destaca el claustre d’estil franciscà de l'interior.
 


Tortosa compta també amb un gran nombre de palaus de diferents èpoques:



• Al carrer de la Rosa, el Palau Despuig, de finals del s. XV, que en principi formava un sol cos amb el Palau Oriol, d’estil gòtic. Actualment és la seu del Conservatori de Música.



• Pràcticament davant dels anteriors palaus hi ha el Palau Capmany, que data del s. XVIII. En destaquem la façana i el pati emmanisat, pel qual és conegut amb el nom de l’Alhambra. 


• Un casal de les nissagues més poderoses de la Tortosa medieval és el Palau Oliver de Boteller. Declarat Bé d’Interès Cultural, actualment és seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 


• El Palau de Montagut, situat al carrer de Santa Anna, deu el seu aspecte actual a una reforma del s. XIX. Avui dia acull la seu de la Comunitat de Regants del Canal de l’Esquerra. 


• El Palau Abària-Aldana, situat al carrer de Montcada, actualment és la seu territorial de la Generalitat de Catalunya.
 

Al mateix carrer de Montcada hi ha el convent de la Puríssima Concepció Victòria. Una de les peces més remarcables és una talla barroca del Crist de la Puríssima, del s. XVII, obra d’Innocenci de Palerm. 

 

La ruta Tortosa, ciutat mediterrània de les tres cultures: la ciutat cristiana ofereix un recorregut pels llocs més emblemàtics d'aquesta època.

I sense moure'ns del carrer de Montcada trobarem Centre d'Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa, ubicat a l'antiga església de Sant Antoni.

Proper a la plaça de la Cinta trobem l’arc del Romeu. Antic portal d’accés a la ciutat, per aquí transcorria la Via Augusta. Ha patit diverses restauracions des del s. XIV. 


Al vessant nord-est del castell de la Suda, tot seguint la muralla que bastí la ciutat al s. XIV, trobem un dels espais verds de Tortosa: els Jardins del Príncep, recinte a l’aire lliure que acull la col·lecció d’obres de l’escultor contemporani Santiago de Santiago. Anteriorment fou la seu de l’antic balneari d’en Porcar.



L’altre espai verd important de la ciutat és el parc municipal Teodor González. En destaquen els jardins amb trets modernistes i la Llotja, edifici que actualment alberga els gegants, els nans, els capgrossos, les cucaferes i altres elements del bestiari de la ciutat.




La Tortosa modernista
L’expansió urbanística que la ciutat experimenta al s. XIX donà lloc a l'eixample, on es reflecteix l’empremta del modernisme. També té ruta pròpia. En trobem exemples en:
 



• El mercat municipal. Construït el 1886, amb planta rectangular d’una sola nau, en destaca la coberta amb dos vessants sostinguda per una estructura de ferro. Els arcs de les portes d’accés estan inspirats en l’art islàmic. 


• L’antic Mercat del Peix. D’estil racionalista, data del període 1933-1935. 
La cadena catalana de menjar ràpid Viena va dur-ne a terme una acurada restauració i rehabilitació i l'any 2008 va instal·lar-hi un dels seus establiments.

• La Casa Matheu. A l’extrem del carrer de Sant Blai, on comença el carrer de Cervantes, amb façana de mur encoixinat i decoració vegetal al xamfrà. Té un mirador amb un vitrall emplomat.



• La Casa Brunet. A la zona de l’antic portal de Sant Joan, de formes barroquitzants està decorada amb pilastres i frontons. Actualment és la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.



• La Casa Bau. Al carrer de Berenguer IV, té unes columnes cilíndriques amb decoració floral.



• L’antiga Clínica Sabaté. A la plaça d'Alfons XII, crida l’atenció per la simbologia inspirada en l’antic Egipte que presenta.

• La Casa Grego. A la plaça de la Cinta, construïda per l’arquitecte Pau Monguió entre 1907 i 1908. 


• La Casa Piñana. A l’avinguda de la Generalitat, davant del parc. En destaquen els amplis miradors.



• L’església del Roser. Al barri de Ferreries, exemple d’arquitectura historicista.



• L’església de la Reparació. Al costat de l’antic convent de la Mercè, construcció d’inspiració neogòtica de la qual destaca la cripta i la cúpula.



• L’antic Escorxador municipal. Al barri de Remolins, projectat entre 1906 i 1908 per Pau Monguió, està bastit en pedra, maó i ceràmica que li atorguen formes i colors de reminiscències mudèjars. L'estructura presenta un seguit de pavellons, que combinen espais oberts i tancats. Un d’aquests pavellons s'ha convertit en la sala Antoni Garcia, dedicada a la memòria d'aquest fotògraf tortosí, i habilitada com a sala d’exposicions.

 

Davall del pont del Mil·lenari hi trobareu el Museu de l'Ebre amb exposicions fixes i temporals.