Cabra blanca de Rasquera

L'única raça de cabra autòctona catalana

Descripció i propietats

És l'única raça de cabra autòctona catalana després de la desaparició a mitjan segle XX de la cabra catalana, que es criava als Pirineus catalans.

La cabra blanca de Rasquera pastura actualment en les zones interiors de les comarques de l'Ebre, en ramats concentrats sobretot a Horta de Sant Joan, el Perelló, Prat de Comte, Rasquera, Tivenys, Tivissa i Tortosa. S'acostuma a criar en règim extensiu i, per tant, s'alimenta dels recursos forestals.
És particularment apreciada per la qualitat de la carn dels seus cabrits i crestons: una carn tendra, compacta i de gust intens. Aquests cabrits són alimentats únicament amb llet de la mare. Tot i que se'n van fent tot l'any, la seua producció és força estacional, lligada a les dates nadalenques, quan n'augmenta el consum.

La cabra, com totes les carns, és una bona font de proteïnes d'elevat valor biològic, rica en ferro de fàcil absorció i vitamina B12, indispensable per a la formació de glòbuls rojos, per al creixement corporal i per a la regeneració de teixits. No es destaca per ser una carn amb alt contingut de greixos. Cal destacar el seu contingut en zinc (la deficiència del qual retarda el creixement), superior a la resta de carns, i el seu elevat contingut en vitamina B1, que permet obtenir el màxim d'energia procedent d'hidrats de carboni.

Es comercialitza fresca a unes poques carnisseries de les comarques de l'Ebre i en alguns grans mercats catalans.

La cabra blanca és la protagonista de la tradicional Fira Ramadera i d’Artesania de Rasquera, que se celebra el primer diumenge de maig.

 


 

EL CRESTÓ
 


El crestó és un cabrit castrat de cabra blanca (espècie).

Als anys 50 al Port d’Horta Sant Joan hi havia trenta ramats de cabres blanques, uns 5.000 caps. Més tard van començar a desaparèixer, i en va quedar molt pocs exemplars cap als 60.

Salvador Miralles, propietari de l’Hotel Miralles d'Horta de Sant Joan, que regenta juntament amb la seua família, de petit havia fet de pastor i els records dels crestons són ben presents en la seua memòria. Això el va impulsar a tirar endavant una iniciativa que encara avui els dóna satisfaccions no només professionals sinó també personals. Va ser cap a l’any 95 quan van adquirir 125 cabres blanques, que més tard es convertiren en 450 caps, 200 dels quals eren crestons. Tot aquest procés va ser costós i van trigar dos anys i mig a poder servir crestó al seu restaurant. La seua difícil pastura semisalvatge, el perfecte control diari i sobretot la seua alimentació vegetal i la puritat de les aigües de què poden gaudir al Port d’Horta fan que aquest siga l’hàbitat perfecte per criar-ne i obtindre'n una de les carns més exquisides i sobretot naturals. Cuinat amb paciència i austeritat com abans (s. XIII), en escabetx i rostit al forn, han convertit el crestó amb escabetx en el plat estrella de l'Hotel Miralles.    

El ramat de cabres blanques són beneficioses per a moltes coses. La primera i principal és que fan una carn molt bona, dura i sense greix. La segona, que netegen el sotabosc i això evita els incendis forestals. I l'última però la més harmoniosa és que fan una música especial amb les seues esquelles. Totes aquestes raons són les que els motiven a tirar aquesta iniciativa endavant, deixant de banda que menjar-se un plat de crestó en escabetx a l'Hotel Miralles és un plaer indiscutible.


Text i fotos cedits per Salvador Miralles