Carxofa del delta de l'Ebre

Cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses

Descripció i propietats

La seua producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seua adaptabilitat als sòls salins en van afavorir el conreu.

La varietat més cultivada és la blanca de Tudela, molt tendra i gustosa. El conreu d'aquestes carxofes es concentra sobretot a les poblacions de l'Aldea i Amposta (que dedica una jornada gastronòmica a aquesta verdura).

Actualment la carxofa s'ha fet present en els hàbits culinaris catalans i pren nombroses formes gastronòmiques: a la brasa, arrebossada, fregida, farcida, acompanyant guisats i tota mena de verdures...

La seua proporció de proteïnes i hidrats de carboni són molt significatius en comparació amb la resta de verdures. Els minerals que en destaquen són el calci, sobretot, el fòsfor i el ferro així com les vitamines A, C i del grup B. Són de gran eficàcia contra les afeccions hepàtiques, ja que constitueix un veritable protector del fetge, molt recomanable en cas d'hepatitis (A i B), cirrosis, degeneració greixosa del fetge causada per l'alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments i sempre que es desitgen potenciar les funcions desintoxicants del fetge.

Es comercialitza en botigues de fruita i verdura de la zona.